Deixar una adicció

Tot va començar a principis de segon trimestre del curs 2006-07, quan un company de classe va fer una exposició oral d'un joc anomenat "Tibia", per provar avera com era, vaig descarregar-me'l
i em vaig fer una conta. En aquest joc comences en un "món" on tothom té un nivell baix i es força novell, jo, com molts altres, no sabia com cony anava tot, sort que tenia alguns amics que me'n van anar ensenyant; bé, vaig descobrir una cova on hi havien rates que t'atacaven, i clar, et treien vida... Total, que vaig morir... Al cap d'unes hores, vaig descobrir com es feia per atacar als monstres estranys que apareixien per allà... Vaig pujar un nivell, quan ets nivell 2, pots anar a descobrir nous mapes al nord on era, vaig passar un pont, i allà, ja no hi havia rates, si no que hi havia serps i aranyes, algunes aranyes eren verinoses, i t'anaven treien 1 "hitpoint" cada turn. El cas és que vaig tornar a morir... Al cap d'unes setmanes, essent una mica més expert, vaig arribar al nivell 8, resulta que quan arrives al nivell 8 pots passar a un altre món. Seguint les instruccions d'un amic, vaig aconseguir passar de món; en aquest món, hi havia la possibilitat de matar a una altra persona, quan ho intentaves, t'apareixia una calavera, que volia dir que estaves en mode "pk" (person killer), i els altres et podien matar com si fosis un monstre. El cas és, que quan vaig intentar matar a algú, en lloc de matar-lo jo, em van matar a mi... Ja comensava a saber com funcionava tot, però encara em quedaven moltes coses per apendre. La gent em deia "noob"; es veu que vol dir novell en anglès...
Quan pujes de món, has de triar una vocació, em van aconsellar que tries sorcerer, és com un mag negre, que es vasa en l'atac. També hi havien varies ciutats per escollir, vaig triar-ne una anomenada "Carlin". al sud est de Carlin, hi havien unes coves (mines) on hi havien uns monstres anomenats "dwarf", amb la vareta que et regalen quan pujes d món siguent sorcerer, vaig entrari. Aviat vaig descobrir que aquella vareta atacava a distancia; i que podia esquivarme els "hits" del dwarf mentres jo l'atacava. Bé, al cap d'uns dies vaig arribar al nivell 15; quan pujes de nivell, pots comprarte magies noves que et faciliten de anar a caçar; pero resulta que al nivell 15 pots fer "runes" usant una d'aquestes magies i una espècie de pedra que val 10 "gp" que són monedes d'or. Em va costar aprendre a fer-les, perquè no ho acabava d'entendre, però amb l'ajuda d'els meus amics, me'n vaig sortir.

Al 20 è nivell, pots fer una de les "quest" (que vindrien a ser unes proves, que si les superes et donen un premi), bé, com deia, aquesta quest es una de les més conegudes, ja que et donen un premi de 10,000 gp i alguns "items" (coses, objectes) per anar caminant per un caminet, i entrar a una sala, res més, però, el que jo no sabia, es que hi ha grupets de gent que queden per anar a aquesta quest i maten als que surten per allà, el cas és que quan vaig fer aquesta quest, els paios que m'acompanyaven, em van comensar a atacar... vaig morir de seguida, però no vaig perdre els 10k (1k = 1000gp). Quan mors, perds nivell, skills (habilitats), i algun objecte del teu equip.

Per què veieu com la gent mata als altres "noobs", o quan fan "war", etc... aquí teniu un video...


Bé, ja veieu que molts van en un "team", que seria un grup d'amics que van coordinats per matar a un altre personatje...

Hi ha gent, que es dedica a "hakejar", que significa en el "llenguatge tibia" que t'entren a la conta i et canvien la password o t'ho roben tot... doncs bé, a mi em van hackejar i vaig haver de fer-me una altra conta. En aquesta conta també vaig tenir problemes amb "hakers"...
Al final, em vaig fer un paladin (vocació d'arquer) i me'l vaig pujar fins a lvl 52...


Més endavant, vaig decidir deixar el tibia, perquè vaig arribar al punt de somiar amb el tibia, no poder dormir per jugar el tibia, relacionar-ho tot amb el tibia... etc. Era una obsesió!
Ara, em costa no jugar-hi, de vegades em ve com "el mono" i vull jugar-hi, però he de resistir, perquè, de debò, que la vida real és molt més interesant.
:) Per això us recomano que no us hi enganxeu!
apa me'n vaig
adéuuuu