viernes 8 de febrero de 2008

Poema

Em van demanar que penjes aquest poema, i així ho he fet :D comenteuuu si us plauu :)


I ja pot córrer el temps
si amor per mi, tu sents.
Que el foc d'amor ardent
per sempre serà etern,
i no l'apagarà,
ni el més gèlid hivern.

Sota el clar de lluna,
la font rajant diamant,
ninfes fent festassa
i un rossinyol cantant.
Però res d'això és semblant
al teu cos fràgil, blanc.

Els teus brillants ulls blaus
al cel batrien en duel.
I la teva boca
incitant perversió,
dolceta com la mel.
Tota tu perfecta.

No tenquis la porta,
de res no tinguis por.
Jo sempre et guiaré,
en la llum, la foscor.
Vine i t'ensenyaré
què és estimar i l'amor.

ALE ROMANTICS!

ADÉÉÉÉUUU!! xP